Corbera de Llobregat 
Localització del municipi de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) / © www.from.cat
Envoltat de boscos, el terme municipal de Corbera de Llobregat és a poc més de vint quilòmetres de Barcelona i està format per diferents nuclis de població —entre els quals hi ha una trentena d’urbanitzacions— que sumaven 15.529 habitants el 2023.
L’entorn natural de Corbera de Llobregat fa que sigui un lloc ideal per als amants de la natura i la pràctica de l’esport. Cal destacar l’existència d’una àmplia xarxa de senders que descobreixen paratges singulars als seus practicants.
La tradicional economia rural de Corbera de Llobregat va patir un cop molt fort el s. XIX a causa dels efectes de la fil·loxera, però els conreus vitivinícoles malmesos es van recuperar en part gràcies a plantar cep americà i arbres de presseguers.
Posteriorment, l’economia local va agafar una nova empenta per l’explotació de guixeres que es va perllongar fins a la postguerra de la Guerra Civil. Ara, el relleu econòmic ve de la mà de la construcció i els serveis.
Els orígens del municipi es remunten a l’època romana, com es constata en diferents jaciments arqueològics de la zona. Tot i això, el terme Corbera consta en documents de l’any 992. Més endavant, el 1032, hi ha un document que certifica l’existència del castell de Corbera.
El castell de Corbera domina el nucli urbà del municipi, però no és l’únic element arquitectònic de rellevància històrica. La capella de Santa Magdalena consta en documentació de l’any 1295 i, anterior a aquesta, ja hi existia l’actual església parroquial de Santa Maria. El 1823 l’antiga capella va esdevenir el Cor de l’església.
A l’església de Santa Maria s’hi venera la talla gòtica de la imatge de Santa Magdalena (s. XV) i la talla romànica policromada de la Mare de Déu de la Llet (s. XII-XIII).
Sant Feliu de Llobregat
Localització del municipi de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) / © www.from.cat
Amb una població de 45.956 habitants el 2003, Sant Feliu de Llobregat és la capital de la comarca del Baix Llobregat. Sant Feliu se situa a la vall del riu Llobregat i és un dels nou municipis que configuren el Parc Natural de la Serra de Collserola.
Al terme municipal de Sant Feliu s’ha trobat restes del paleolític i del neolític, així com restes ibèriques i romanes. El topònim de Sant Feliu apareix per primera vegada de l’any 1002 en un document dipositat al monestir de Sant Cugat del Vallès.
La irrupció de la industrialització —arribada del tren el 1855— va provocar que l’agricultura perdés pes econòmic de manera gradual i a principis del s. XX va començar la instal·lació de tallers tèxtils i metal·lúrgics. Avui dia, tot i que Sant Feliu compta amb activitat industrial, el gruix econòmic ha capgirat cap al comerç i els serveis.
Un dels llocs d’interès de Sant Feliu és la Catedral de Sant Llorenç —d’estil historicista i construïda el 1940— ocupa el lloc de l’antiga església parroquial del mateix nom després de ser derruïda durant la Guerra Civil.
El palau i els jardins Jaume Falguera, construïts el s. XVII, i el parc Torreblanca són dos dels principals espais verds del municipi i centre d’organització de nombroses activitats. El parc Torreblanca és dins dels municipis de Sant Feliu, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.
Sant Feliu compta amb una llarga tradició de cultiu de roses. En aquest sentit, cal destacar la celebració cada segon cap de setmana del mes de maig de l’Exposició Nacional de Roses. La mostra recull més de 10.000 roses de més de 250 varietats diferents d’arreu del món.
Viladecans
Localització del municipi de Viladecans (Baix Llobregat) / © www.from.cat
Amb una població de 66.615 habitants el 2023, Viladecans és la tercera ciutat més gran de la comarca del Baix Llobregat. Igual que a altres localitats de la comarca, ha experimentat un important creixement en les últimes dècades per la instal·lació de zones industrials que combinen amb l’activitat agrícola —el Parc Agrari representa una quarta part de la superfície del municipi— i, en menor mida, amb la ramadera.
El municipi de Viladecans compta amb restes arqueològiques que indiquen presència d’ibers i romans. La primera referència escrita de Viladecans es troba en un document 1011 del comte de Barcelona, Ramon Borrell, però fins a l’any 1148 no hi ha la menció expressa del nom de la ciutat: «vila de Cans».
La zona de la riera de Sant Llorenç de les Canals és un dels majors jaciments prehistòrics de fòssils de tot Catalunya. Concretament, s’han trobat ossos d’animals com cavalls, cérvols, rinoceronts i mamuts de fa més de cinquanta mil anys.
Entre els principals llocs d’interès de la ciutat, al seu nucli antic, cal assenyalar la seu del govern municipal —construcció modernista d’estil neogòtic—, la Torre del Baró —mansió del s. XII— i Can Modolell —palau de principis del s. XX amb un estil historicista i modernista—.
També cal visitar la Torre Roja —a un extrem del parc del mateix nom— i que és una torre fortificada del s. XIII amb finestres gòtiques. A més a més cal veure l’església parroquial de Santa Maria de Sales. Construït el 19767 i dissenyat per l’arquitecte austríac Karl Kramreiter, l’edifici religiós destaca per l’original estructura del campanar, inspirada en Le Corbusier.
Finalment, els amants de la natura i dels esports nàutics no poden deixar de gaudir dels 2,5 quilòmetres de les platges (Murtra, Pineda, Pineda de cal Francès i del Remolar) del municipi.
Deixa un comentari