Celrà
Situat a la plana del Ter, Celrà és molt a prop de la ciutat de Girona i el seu terme municipal presenta una zona muntanyosa, dins del massís de les Gavarres, i una altra plana formada per la llera del Ter i els seus afluents.
El topònim del municipi ha canviat al llarg de la història, passant per Celerano (any 922), el Salrà (s. XVII-XIX) i el Celrà actual. El nucli antic de Celrà té el seu origen en la sagrera medieval que es va articular a partir del s. XI al voltant de l’església de Sant Feliu.
Amb 5.503 habitants el 2022, el municipi ha incrementat de manera notable la seva població a causa de l’increment de l’activitat econòmica i el procés de gentrificació que ha experimentat la capital de la província.
Celrà compta amb nombrosos itineraris que permeten als visitants la pràctica del senderisme i el cicloturisme al mateix temps que descobreixen el seu ric patrimoni natural, històric i arquitectònic.
Un dels llocs d’interès del municipi és l’església de Sant Feliu. El temple està documentat l’any 1024, tot i que s’apunta al fet que ja existia l’any 994, i bona part de l’edifici actual és del s. XVIII.
Un indret a visitar a Celrà és l’Illa dels Salzes —espai natural situat a la desembocadura del riu Ter i lloc d’atracció per a la fauna i la flora— i caminar per la ruta dels forns de calç i rajoleria, on es poden veure forns de calç i rajoleries que van estar en funcionament fins al segle passat.
Sant Martí Vell
Al costat de Celrà hi ha Sant Martí Vell (261 habitants el 2022). Aquest petit poble pertanyia a la localitat de Madremanya fins al 1931, quan administrativament es va independitzar.
El terme municipal és muntanyós —està situat al nord de les Gavarres— i també presenta les característiques d’una petita vall. Això fa que compti amb una significatiu contrast paisatgístic: d’una banda, bosc de pins, alzines, alzines sureres i arbustos; d’altra banda, conreus principalment de secà.
L’origen de Sant Martí Vell és medieval per la seva configuració urbanística —amb els seus carrers empedrats— malgrat que no hi ha restes arquitectòniques com un castell o una muralla que ho confirmin.
Deixant de banda el seu entorn natural —ple de masies i fonts—, els principals llocs d’interès del municipi són el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels i l’església de Sant Martí. Situat a la muntanya de Puig Alt, el santuari era inicialment una ermita que es va construir entre el 1409 i el 1420.
Avui dia, el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels és un dels més visitats del Gironès i també acull la pràctica de diferents activitats com enoturisme, observació astronòmica i cicloturisme, entre d’altres. Com a curiositat, val a dir que l’agost de 1958 el temple va acollir l’enllaç matrimonial de Salvador Dalí i Gala.
Sant Martí de Llémena
El municipi de Sant Martí de Llémena s’estén per la vall mitjana de la riera de Llémena i està format per quatre pobles: Granollers de Rocacorba, Sant Martí de Llémena, Llorà i Les Serres.
Aquests quatre nuclis de població tenien un total de 679 habitants el 2022. L’activitat econòmica del municipi es fonamenta principalment en l’agricultura de secà tot i que la ramaderia també té el seu pes específic.
Gràcies al seu caràcter rural i la seva situació física, els entorns del municipi ofereixen paratges ideals per realitzar recorreguts a peu. En aquests entorns destaca el Volcà de la Banya de Boc, situat a la plana de Sant Joan. Aquest volcà té un cràter que fa 1.300 per 860 metres amb una profunditat de 100 m.
Els pobladors més antics del municipi vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall i fins al s. XI no es tenen notícies sobre les quatre parròquies de Sant Martí de Llémena.
A la zona de Granollers de Rocacorba hi ha itineraris que van des dels voltants de l’església i del castell fins a la font dels Esquirols o la dels Gelats i les coves i els penya-segats com el de Sant Roc on hi ha la Gorga de les Bruixes o els penya-segats de Rocafesa.
Pel que fa a les construccions trobem diferents masos (s. XV-XVIII). Però si ens centrem en els edificis religiosos, hi destaquen les esglésies de Sant Joan del Pla i de Sant Martí —documentada per primera vegada el 1031—, així com l’església de Santa Maria de Granollers, la de Santa Cecília de les Serres i la de Sant Pere de Llorà (s. IX), sense oblidar-nos de l’existència de nombroses ermites a la zona.
Deixa un comentari