Fontcoberta
Localització del municipi de Foncoberta (Pla de l’Estany) / © www.from.cat
A menys de 30 quilòmetres de la ciutat de Girona hi ha el terme municipal de Fontcoberta. El municipi tenia 1.441 habitants el 2023 distribuïts pels pobles de Fontcoberta i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès i Figueroles, així com la urbanització de Melianta, que és el principal nucli de població.
Cap via principal de carreteres travessa Fontcoberta, la qual cosa ha permès que mantingui una imatge rural. Aquesta circumstància ha possibilitat que el municipi esdevingui una destinació ideal per al turisme de cap de setmana.
No es pot precisar documentalment la data del primer nucli habitat a Fontcoberta, però per les troballes que s’han fet al llarg dels anys, es pot afirmar que en aquest terme ja hi havia implantació humana en èpoques prehistòriques.
És en l’any 917 quan es consagra la primera església coneguda de Fontcoberta, dedicada a Sant Feliu, el que indica que en aquest lloc ja hi havia una població estable en aquells temps. Aquesta afirmació es confirma amb l’existència de les primeres masies: la Farrès, Nierga, Figueroles i Freixenet, citades en aquest mateix any.
L’església romànica de Sant Feliu és un dels principals llocs d’interès del municipi. L’edifici actual és del s. XII i té un presbiteri reformat el segle xvi. Altres construccions religioses a tenir en compte són l’ermita de la Mare de Déu de la Font, de la qual se’n té constància el 1261, i la capella de Melianta, de l’any 1983.
El Museu de la Història de Fontcoberta, que està situat a la masia de Can Jan, a la Farrès, i les Alzines reclamadores de Fontcoberta són altres indrets a visitar. Amb una alçada superior als 15 metres, les Alzines reclamadores —anomenades Omeda i Puig Sa Guàrdia— tenen una amplada de la capçada de 27,5 i 24,2 metres, respectivament.
Finalment, els visitants a Fontcoberta no es poden perdre recórrer el paratge natural de l’estanyol d’Espolla —també anomenat com platja o estany d’Espolla—. Es tracta d’un sistema aquàtic singular a Catalunya perquè no té aigua de forma permanent. L’aigua no hi arriba des d’un riu sinó que ho fa des de corrents subterranis.
Deixa un comentari