Pessebres vivents al Vallès Oriental

Bigues i Riells

 

El municipi de Bigues i Riells del Fai està situat a la vall del riu Tenes i està format pels pobles de Bigues i de Riells del Fai i el nucli de l’antiga parròquia de Sant Mateu de Montbui. Fins al segle XIX la capital del municipi estava a Riells del Fai. El 2022, la població del municipi era de 9.757 persones.

Amb el bosc i l’aigua com a protagonistes destacats, l’entorn natural del municipi ofereix nombroses propostes per a la pràctica del senderisme i pels amants de la BTT. I és que el turisme és un dels principals puntals de l’economia local, que es complementa amb conreus de secà i regadiu, ramaderia i l’existència d’empreses alimentació i tèxtil.

El terme municipal ja estava poblat al paleolític superior. Concretament, al jaciment de la zona de Can Garriga del Solei s’allotjava una població nòmada en un període d’entre 12.000 i 8.000 anys d’antiguitat. Al municipi també s’han detectat assentaments neolítics i del final de l’edat del bronze i de l’edat del ferro.

A Can Badell es van descobrir diferents objectes i un centre de producció de ceràmica del s. VI al II aC, testimoni de la presència dels ibers a l’actual municipi. La presència dels romans es manifesta en la trobada de fins a cinc vil·les romanes —com per exemple Can Parera, Can Noguera i Can Mainou, a Bigues— que després es van reconvertir en masos.

Els nuclis de població de Bigues i Riells sorgeixen als segles X i XI als voltants de les parròquies de Sant Pere i Sant Vicenç, respectivament. Ambdues poblacions pertanyien a la baronia de Montbui, constituïda el 1059. La baronia va dependre de diversos senyors feudals fins al 1490.

Des de l’època medieval i moderna el model d’ocupació del territori continua essent el poblament dispers. No obstant això, a partir dels segles XII-XIII s’originà un petit nucli entorn de l’església parroquial de Sant Vicenç.

El paisatge urbà del municipi canvia de manera destacada a la dècada dels anys 60 i 70 del segle passat amb el sorgiment de nombroses construccions —especialment a la zona del rieral de Bigues— destinades a l’ús de segones residències.

Com a llocs d’especial interès del municipi sobresurten l’espai natural i el monestir de Sant Miquel del Fai, recórrer el camí medieval de Sant Miquel, visitar les esglésies de Sant Pere de Bigues —documentada el 1054 i que conserva restes romàniques— i de Sant Vicenç de Riells —també d’estil romànic i documentada l’any 971—, així com les restes del castell de Montbui, del qual hi ha menció escrita el 987.

Cànoves i Samalús

 

Els pobles de Cànoves i Samalús constitueixen els nuclis principals de població —3.289 habitants el 2022— del municipi. El terme municipal és especialment muntanyenc i està situat als vessants orientals del Montseny —en forma part del Parc Natural del Montseny— i està envoltat de boscos i praderies, rierols i masies.

El seu emplaçament geogràfic fa que Cànoves i Samalús sigui un lloc ideal per a la pràctica dels esports en contacte amb la natura com són el senderisme, excursions en BTT o rutes a cavall, entre d’altres.

L’agricultura ocupa un paper important en l’economia local amb conreus de cereals, llegums i patates, així com productes d’horta. No obstant això, els visitants de cap de setmana tenen una importància notòria, ja que el municipi té cinc urbanitzacions de segones residències.

Dels orígens de Cànoves i Samalús cal destacar el poblat ibèric del Puig del Castell (s. IX-III aC) i el jaciment del molí de Can Ribes. També al Puig del Castell hi ha les restes arqueològiques de la vil·la romana de Can Martí (que està enterrada) que correspondrien als s. II i I aC.

Cànoves i Samalús estan documentats des de principis del s. XI i es van articular al voltant de dues esglésies romàniques: la de Sant Muç i la de Sant Andreu. L’església de Sant Muç és d’una única nau, a la qual es van anar afegint capelles, el campanar i la sagristia. L’església de Sant Andreu presideix el centre històric de Samalús i conserva l’absis primitiu.

Altres llocs d’interès del terme municipal són el castell d’en Bori (Samalús) —antiga masia que a principis del s. XX es va reformar i transformar en el fantasiós castell—, les runes del castell de Cànoves —citat per primera vegada el s. XIII—.

Al marge dels castells, els visitants també hi poden trobar les capelles de la Mare de Déu de la Salut, Sant Salvador de Terrades i Santa Eugènia —tot i que aquesta última no es pot visitar— sense oblidar-nos de diferents masies, el Castanyer Gros de l’obaga d’en Cuch que, amb 12 m de perímetre, servia d’aixopluc per a un antic carboner, o gaudir del passeig fluvial Antoni Crous, que condueix fins al peu de la pressa de l’embassament de Vallforners.

Les Franqueses del Vallès

 

Situat al centre del Vallès Oriental, el municipi de les Franqueses del Vallès està integrat pels pobles de Corró d’Avall, Corró d’Amunt, Marata i Llerona. La població total del municipi era de 20.810, a data del 2 de novembre de 2023.

Les Franqueses del Vallès és un dels municipis amb més zones d’interès paisatgístic del Vallès Oriental i compta amb diverses rutes completament senyalitzades per a la pràctica del senderisme, BTT i els passejos a cavall, entre d’altres.

L’agricultura ha jugat un paper molt important en l’economia local, on destaca la producció de la mongeta del ganxet. Però la indústria ha crescut molt per la seva proximitat a la capital comarcal, Granollers, i Barcelona.

El municipi compta amb diferents jaciments arqueològics. Les descobertes revelen l’establiment de població ja fa més de mig milió d’anys, al paleolític inferior, a la masia de Can Màrgens (Llerona). En altres indrets del municipi també s’han trobat eines i elements del neolític i de l’edat de bronze i, també a Llerona, hi ha restes d’una antiga vil·la romana.

La primera referència documental sobre el municipi és troba el 895 en una cita que esmenta un palau a Maserata que, segons l’arqueòleg i historiador Joaquim Botet i Sisó, correspondria al poble de Marata. El terme Corrone va ser esmentat el 984 i cinc anys més tard apareix citat el lloc Corrone Subteriore (Corró d’Avall) i el 1008 el de Corrone Superiore (Corró d’Amunt).

Situat a Corró d’Avall, l’edifici que acull la seu de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès és un dels llocs d’interès pels visitants del municipi i està declarat Bé Cultural d’Interès General. La construcció és d’estil modernista i data de 1912.

El municipi també presenta altres elements arquitectònics declarats com a Bé Cultural d’Interès General com són l’església de Santa Maria (Llerona) i la torre de Seva i la capella de Sant Abdó i Sant Senén (Marata).

La resta de construccions patrimonials del municipi corresponen a edificacions religioses com són les següents: les esglésies de Santa Coloma (Marata), Sant Mamet (Corró d’Amunt), Santa Eulàlia (Corró d’Avall) i Sant Iscle (Llerona). A més a més, també hi ha un destacat nombre de capelles com son les de Can Riembau, Mare de Déu del Roser, Mare de Déu de Montserrat i Santa Digna —totes elles a Llerona— així com les de la Mare de Déu del Pla (Corró d’Amunt) i de Sant Abdó i Sant Senén (Marata).

La Roca del Vallès

 

El municipi de la Roca del Vallès és un dels més extensos de la comarca del Vallès Oriental i està format per tres veïnats: els pobles de la Roca del Vallès i Santa Agnès de Malanyanes, així com el barri de la Torreta. El barri de la Torreta sorgeix de l’expansió urbanística de Granollers, però depèn administrativament de la Roca del Vallès.

Amb una primera referència documental de l’any 932, el municipi de la Roca del Vallès tenia una població de 10.776 habitants el 2022 i la seva principal activitat econòmica prové de la indústria i els serveis. En aquest últim sector, cal destacar el complex comercial La Roca Village, un dels outlets més grans del sud d’Europa.

El terme municipal presenta mostres d’haver estat poblat des del neolític —amb jaciments, dòlmens i pintures rupestres (Pedra de les Orenetes)— així com pels ibers i els romans.

Declarades Patrimoni Mundial per la Unesco el 1998, les pintures de la Pedra de les Orenetes van ser descobertes el 1945 i daten entre el 2200 i el 1800 aC. La Pedra de les Orenetes està formada per un bloc de granit d’uns 8 m de llargada, 3 m d’amplada i 3 m d’alçada.

A la zona del barri de la Torreta hi havia documentada l’existència d’una vil·la romana en el jaciment de Can Tàpies, però va ser destruïda després d’urbanitzar-se tot el sector que ocupava.

Els castells de la Roca del Vallès i de Bell-lloc estan documentats per primera vegada el 1030 i el 1070, respectivament. El castell de la Roca del Vallès va ser reconstruït a finals del s. XV i restaurat per l’actual propietari el 1952. Pel que fa al castell de Bell-lloc, aquest va ser quasi destruït durant la Guerra del Francès o Guerra d’Independència (1808-14).

Les principals manifestacions arquitectòniques religioses les tenim a les esglésies parroquials de Sant Sadurni i de Santa Agnès de Malanyanes. La primera d’elles és del s. X —reformada el s. XVI— i té un retaule barroc d’Antoni Comas; la segona d’elles, d’estil romànic i amb un conjunt d’altars barrocs, és al bosc de Ca n’Alzina.

Martorelles

 

Situat entre el riu Besòs i les serralades Litoral i Prelitoral, el municipi de Martorelles està molt a prop de la ciutat de Barcelona —menys de 20 quilòmetres— i comptava una població de 4.859 habitants el 2022. El municipi compta amb nombroses rutes patrimonials i naturals pels amants del senderisme.

L’origen polític-administratiu de Martorelles data del 1927, quan es va segregar de Santa Maria de Martorelles. Però la zona ja estava poblada a la prehistòria com ho indiquen les restes d’una necròpolis de la cultura dels camps d’urnes a la zona de la Bòbila Molist. Posteriorment, ibers, romans i àrabs deixarien la seva empremta.

Una venda realitzada el 992 és el primer document que esmenta Martorelles; concretament es tracta d’una transacció feta a «Marturellias superiores». En època medieval i moderna la línia divisòria entre Mollet, Martorelles i Sant Fost venia marcada principalment pel camí ral de Barcelona. No va ser fins al s. XIX que s’estabilitzà el riu Besòs com a frontera posant fi a diferents litigis entre les localitats.

El principal nucli de població es va crear entorn de l’església de Santa Maria —la part més elevada de Martorelles—. En aquesta zona hi havia nombroses vinyes i les poques que existeixen ara pertanyen a la DO Alella. Als terrenys més plans i pròxims al riu hi havia masies disseminades entre explotacions agrícoles i forestals.

L’activitat econòmica predominant de Martorelles va passar d’agrícola a industrial a finals dels anys 50 del segle passat —en menys de vint anys gairebé es va triplicar la població— amb la instal·lació d’empreses amb gran necessitat de mà d’obra.

Entre els principals llocs d’interès de Martorelles destaquen dos exemples de l’arquitectura modernista com són la torre de La Recordança i la torre de Sant Jaume —ubicades a l’avinguda de Piera—. Aquestes edificacions són el llegat dels xalets que es van construir a principis del s. XX per part de la burgesia de Barcelona sota la influència modernista i noucentista.

A més a més, a Martorelles cal assenyalar la importància local que representen dos espais naturals com són el Parc de Can Sunyer i l’Espai Carrencà, que s’articulen al voltant de les antigues masies del mateix nom. Ambdues zones acullen diferents equipaments i serveis del municipi.

Sant Fost de Campsentelles

 

El terme municipal de Sant Fost de Campsentelles llinda amb el de Martorelles i, com aquest, presenta una zona muntanyosa —envoltada de boscos— i una altra de plana a prop del riu Besòs. La població de Sant Fost tenia 9.064 habitants el 2022.

La localitat de La Llagosta es va independitzar del municipi el 1945 i, a partir dels anys 70 del segle passat, Sant Fost va experimentar un important creixement demogràfic amb la construcció d’urbanitzacions i la implantació de diferents indústries.

Les empremtes dels antics pobladors de Sant Fost es remunten a més de quinze mil anys enrere; concretament, s’han trobat pedres de sílex treballades per Homo sapiens o neandertals. Entre els s. IX i VII aC es va fundar el poblat ibèric de les Maleses, que va ser destruït pels romans. De l’època dels romans hi ha el fortí del turó de Penjabocs.

El topònim de Sant Fost apareix per primera vegada l’any 967 com a «campo Senteges» en el document d’una donació de terres al monestir de Sant Cugat. Al s. X també es va construir el castell de Cabanyes i de l’edat mitjana procedeixen diferents masies de la zona.

Alguns dels principals atractius arquitectònics del municipi són l’església parroquial que va ser construïda el 1941 després que el temple primitiu —d’estil romànic i consagrat el 1141— fos cremat a l’esclat de la Guerra Civil. Al sud de Sant Fost, i molt a prop de la riera de Sant Ponç, hi ha l’ermita romànica de Sant Cebrià de Cabanyes. Va ser consagrada el 1192 pel bisbe de Barcelona.

Altres elements a visitar a Sant Fost són l’abans esmentat poblat ibèric de Les Maleses —situat al turó del mateix nom i que ofereix vistes panoràmiques del Vallès, part del Barcelonès i del Maresme— així com el lledoner situat al centre de la plaça de les Glòries Catalanes, amb un perímetre de gairebé cinc metres.