La ciutat de Valls sempre mira al cel, desafiant el seu límit. Aquí estan els castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls amb el seu anhel constant per pujar més i més amunt, o el campanar de l’església de Sant Joan que, amb 74 metres, és el més alt de Catalunya i, com no, els milers de persones que cada any degusten els calçots de la capital de la comarca tarragonina de l’Alt Camp des de mitjan mes de novembre (quan s’inicia la recol·lecció) fins al mes d’abril. En total, durant els mesos en els quals dura la campanya poden passar per Valls més de 350.000 persones.
La Gran Festa de la Calçotada del pròxim 23 de gener suposa l’inici oficial de la temporada de calçots. El protagonista d’aquesta popular festa gastronòmica, el calçot, és una ceba tendra blanca i dolça de les varietats tardana de Lleida, Roquerola i Montferri. El calçot es prepara a la brasa i es menja mullant-ho en una salsa tipus romesco denominada salvitxada. Els calçots també s’acompanyen de botifarres, botifarres negres, llonganisses, carn de be, carxofes rostides, vi negre o blanc (que es beuen en porró) o cava i postres, entre els quals destaquen les taronges..
El Calçot de Valls El Calçot de Valls gaudeix de la indicació geogràfica protegida IGP, una denominació de qualitat de determinats productes agroalimentaris regulada per la Unió Europea (UE), i l’àmbit geogràfic de la qual abasta les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès. El Calçot de Valls es troba a la venda en els establiments comercials en manats, acompanyats de la corresponent etiqueta IGP numerada i lligats amb un característic fil de color blau.
L’origen del calçot
L’origen del calçot i la seva preparació es remunten a la fi del segle XIX. Tot es deu en fer d’un camperol de la localitat, conegut pel malnom del Xat de Benaiges, a qui també s’atribueix l’elaboració de la salsa que acompanya al calçot. De mica en mica, la pràctica de menjar calçots es va anar estenent per la ciutat, però bàsicament estava reservada a les trobades familiars o de grups d’amics. La pràctica de menjar calçots va començar a desenganxar fora de Valls gràcies a la Penya Artística de l’Olla. A mitjan segle passat, aquesta associació de caràcter artístic, cultural i gastronòmic va començar a celebrar una calçotada anual denominada Gran Calçotada Artística de l’Olla que, amb el pas del temps, va ser reunint a un creixent nombre de personalitats del món de l’art, la cultura, la política de Catalunya. La Penya Artística de l’Olla va encarregar a la Masia Bou la que seria la seva última calçotada. Aquest fet suposaria l’inici de l’explotació comercial de la calçotada i la seva posterior expansió geogràfica més enllà de Valls.
La Gran Festa de la Calçotada de Valls celebra aquest any la seva 40a edició i el programa d’actes inclou des de degustacions, concursos, mercats, cercaviles i demostracions culturals i gastronòmiques, entre altres activitats.El punt àlgid de la festa té lloc a les 13.00 h amb la degustació popular de la calçotada i els concursos de menjar calçots (qui menja més calçots en 45 minuts), conreadors de calçots de la IGP Calçot de Valls i de salsa de calçots.
Si bé el dia fort de la Gran Festa de la Calçotada de Valls és el diumenge 23 de gener, el programa d’actes s’inicia un dia abans amb la ruta de La història del xat de Benaiges, conegut com l’inventor —per dir-ho així— dels calçots. En aquesta ruta, que començarà a les 12.00 h, es descobriran alguns dels indrets més emblemàtics de la localitat de l’Alt Camp. A més a més, es podrà fer un petit tast de calçots a les instal·lacions de la Societat Agrícola de Valls, punt de venda IGP calçot. Aquesta ruta també es durà a terme diumenge 23 de gener i cal reserva prèvia (veure programa d’actes).
Preparació i degustació dels calçots
La manera tradicional de preparar els calçots és rostir-los a la brasa, encara que també es poden preparar en el forn. Els calçots —als quals se’ls haurà tallat una mica les arrels i les puntes verdes— es col·loquen en una graella en foc de brasa, que s’aparta en tres o quatre ocasions per donar-los la volta i es facin per tots els costats. Els calçots es retiren quan estan ben negres i la punta està tova. Després s’emboliquen en paper de diari, perquè mantinguin la calor. Per menjar els calçots bastarà amb estrènyer les fulles centrals amb una mà, mentre amb l’altra es pressiona lleugerament en l’altre extrem, en les arrels, i s’estira. Després es mulla el calçot en la salsa i s’ingereix. Els calçots es mengen amb les mans i els comensals acostumen a usar pitet per no tacar-se.
Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. Calafellvalo Foto 1. Txapulín Foto 2. flydime
Deixa un comentari