Tarragona té un municipi extens, amb molts quilòmetres de platja, amb boscos i zones naturals, algunes protegides, i una petita constel.lació de pobles i nuclis amb marcada personalitat.
Sense anar molt lluny, amb transport urbà o a peu, Tarragona té tota la varietat imaginable de platges. Algunes d’elles, àmplies i amb zones esportives, com la Llarga o l’Arrabassada. D’altres, urbanes, a un pas de casa, com la Comandància o el Miracle. N’hi ha populars, però no excessivament massificades, com la Savinosa, la dels Capellans, o les de Tamarit i la Móra.
Però també n’hi ha apartades, com la dels Cossis, al costat de la Punta del Miracle, i paradisíaques, i nudistes. A prop dels Escipions, dins de l’espai protegit del Bosc de la Marquesa, passant per camins que discorren entre pins, arribem a les platges de Calabecs (o Roca Plana, o l’Arboçar: que no faltin noms) i Cala Fonda, més coneguda amb el nom, de ressonàncies hawaianes, de Waikiki.
Un cementiri britànic
A la carretera que voreja la costa hi ha un dels espais més insòlits de la ciutat. La porta de ferro tancada del Cementiri Anglès, també conegut pel sobrenom de Fossar dels Jans, oculta a la curiositat el lloc -més propi de la costa de Cornualla, per exemple- on s’enterrava els mariners de vaixells estrangers i altres persones no catòliques.
Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. Foto 1. Jorge Franganillo Foto 2. KΛ13 Foto 3. Jorge Franganillo Foto 4. Jordi Gili
Deixa un comentari