La Processó del Sant Enterrament, que discorre pels carrers de la ciutat Tarragona durant la tarda-nit de Divendres Sant (7 d’abril), és la principal manifestació religiosa de la Setmana Santa a la capital tarragonina. En ella intervenen directament més de 3.000 persones —reunides en les diferents confraries, congregacions i germanors— que estan al càrrec dels 20 passos que participen en el recorregut que té el seu origen i final a la plaça del Rei, on es troba l’església de Natzaret.
Amb una durada aproximada de cinc hores, aquesta commemoració es va implantar en 1550 i està organitzada per la Real i Venerable Congregació de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist, entitat que es va constituir en 1545 pels gremis d’espardenyers i esparters de la ciutat.
A les 16.00 h, els 32 membres dels armats —cohort romana— recullen els diferents passos amb les imatges de diferents episodis de la passió i mort de Jesús que estan distribuïts per la ciutat —començant pels que estan en la Rambla Nova— i els traslladen fins a la plaça del Rei. Aquest procés finalitza al voltant de les 18.30 h.

Passo de la Processó del Sant Enterrament (Tarragona) / Isidre Monreal
La Processó del Sant Enterrament pròpiament dita s’inicia a les 19.30 h. Els diferents passos o misteris parteixen de la plaça del Rei per recórrer carrers del centre històric i algunes de les principals artèries de la ciutat, en un silenci colpidor que únicament és interromput pel so articulat d’alguns tambors.
El ritual de la processó estableix un ordre determinat per a cada entitat participant. La cohort romana obre la Processó del Sant Enterrament, mentre que la banda Unió Musical de Tarragona és qui tanca la comitiva.
La Processó del Sant Enterrament finalitza al voltant de la 1.30 h del divendres, després que la imatge del Sant Crist entri a l’església de Natzaret i els allà presents li cantin goigs i venerin la seva imatge.
Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. Passo de la Processó del Sant Enterrament davant la Catedral de Tarragona / Isidre Monreal
Deja una respuesta