La Catedral de Tarragona imposa. La façana del Judici Final, del segle XIV, amb Crist jutjant la humanitat envoltat d’apòstols i profetes, és la part visible del conjunt d’art romànic i gòtic, i renaixentista i barroc, més complet i ric de la ciutat. Un conjunt que descobrirem plenament a l’interior, en el Claustre i en el Museu Diocesà.
La seu metropolitana i primada ocupa el que poguéssim denominar un turó de la divinitat, amb continuïtat històrica i religiosa des de l’època romana. S’alça sobre el recinte de culte romà on hi va haver, successivament, una basílica romanocristiana, una església visigòtica i un temple romànic del segle XII, abans d’aquesta importantíssima construcció de transició del romànic al gòtic. Es va començar a erigir en 1171, i a mitjans del segle XIV, la pesta i la subsegüent escassetat de mà d’obra i de diners van fer que quedés inacabada.
Els laterals, amb portalada, són romànics, i al mur trobem elements anteriors, com un sarcòfag cristià del segle IV. Sobre el mainell, columna central de la portalada gòtica, destaca La Verge amb el Nen. Com un ull gegant que observa les malifetes que fem als carrers adjacents, una enorme rosassa gòtica ho presideix tot.
El claustre és gairebé quadrat, d’uns 45 metres de costat. És apartat i auster, d’una pau més monàstica que urbana, amb reixes de ferro que van ser instal·lades al segle XVI per protegir el jardí, llavors hort conventual. Es va iniciar en el segle XII i va ser rematat amb una volta gòtica. Els capitells són romànics i de gran varietat iconogràfica.
El retaule gòtic de Santa Tecla
Entrem a la catedral, temple de creu llatina amb tres naus i creuer. L’absis és romànic, com el frontal de l’altar major. Aquest frontal és de marbre i amb escenes de la vida i el martiri de la protomàrtir Santa Tecla. Al seu voltant podem contemplar un notable paviment romànic.
També a la Santa patrona està dedicat el retaule, un dels més importants del país, obra de Pere Joan, del primer terç del segle XV. El conjunt del retaule està presidit per una figura d’alabastre de la Verge amb el Nen, amb imatges de Santa Tecla i Sant Pau al costat. És una composició plena de vida i de petits detalls, com els realistes rostres de totes les persones que en ella apareixen, cada un dotat d’una expressió i un caràcter propis.
Altres joies que es poden contemplar són el cor gòtic i l’òrgan major. El treballat cadiratge de roure del cor és obra de Francisco Gomar de 1479. La va fer construir l’arquebisbe Pedro de Urrea (1445-1489), que va capitanejar les naus que el Papa Calixt III va enviar a lluitar contra els turcs. Del segle XVI és el moble de l’òrgan major, un dels més importants d’Europa. El va dissenyar Jaume Amigó, sacerdot de Tivissa convertit en arquitecte quan va viure a Roma.
Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. Tomàs Badia Navarro Foto 1. Mario Modesto Mata Foto 2. Tomàs Badia Navarro Foto 3. Aniol Foto 4. Enric Foto 5. Tomàs Badia Navarro
Deixa un comentari