L’Amfiteatre romà. L'amfiteatre dels gladiadors i els màrtirs.

Lluita de gladiadors de l’Institut Ars Dimicandi (Itàlia) en la Tarraco Viva / SBA73

Encara avui, en ple segle XXI, una vegada a l’any l’Amfiteatre s’omple de gladiadors i espectadors que demanen el sacrifici del perdedor assenyalant el terra, el regne dels morts -allò del puny tancat i el polze cap a baix és cosa de les pel·lícules-. Per sort, es tracta de reconstruccions històriques realitzades per especialistes durant les jornades Tarraco Viva. A l’Amfiteatre, al costat del parc del Miracle, d’uns 130 per poc més de 100 metres, amb grades excavades en part a la roca, i amb capacitat antigament per a 14.000 persones, tenien lloc, a més, lluites i caceres amb feres.

Vista general de l’Amfiteatre de Tarragona / -ted

L’any 221 de la nostra era, ja va necessitar reformes, i s’ha trobat en ell una inscripció dedicada a l’excèntric emperador Heliogàbal, que el va enviar restaurar, i que constitueix la inscripció més gran descoberta fins avui en el que va ser l’Imperi. Al mateix segle, l’any 259, a l’Amfiteatre van ser cremats vius el primer bisbe de Tarragona, Sant Fructuós, i els diaques Sant Auguri i Sant Eulogi. En memòria d’aquests màrtirs, es va construir a la sorra una basílica, en l’època visigòtica, segles VI i VII, i a sobre, en els segles XII-XIII, l’església romànica de Santa Maria del Miracle.

Ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle (Tarragona) / Viator Imperi

També en memòria seva, des de 1990 es representa La Passió de San Fructuós. És una obra teatral basada en les Actes del Martiri del bisbe i els diaques, les més antigues conservades a la Península, que ens transmeten el testimoni de primera mà del martiri i la mort dels sants. Patrimoni antic, humà.

Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari.
Imatge destacada. -ted
Foto 1. -ted
Foto 2. -ted
Foto 3. Viator Imperi

Localització