Galeria fotogràfica
La silueta de la Seu Vella, l’antiga Catedral de Lleida, és sens dubte la icona gràfica més representativa de la ciutat. Al seu actual emplaçament, prèviament hi havia hagut un temple romà, una basílica visigòtica, una mesquita i el temple romànic de Santa Maria la Major. Aquest últim seria ampliat per a la seva transformació en catedral.
La construcció de la catedral gòtica de Lleida es va iniciar el 1203 de la mà del mestre Pere de Coma i no es va donar per conclosa fins dos segles més tard quan es va rematar el campanar el 1431. No obstant això, el temple es va destinar a culte en 1278.
El fet que la Seu parteixi de l’ampliació d’un temple previ fa que presenti elements ben visibles d’ambdós estils: romànics i gòtics. Així, per exemple, el cimbori és romànic i les capelles de l’absis i el creuer, entre altres elements, són gòtics. El claustre de la Seu és el més gran d’Europa amb 48 metres de longitud i es va alçar al segle XIV aprofitant una plaça existent.
Des del claustre surt una escala formada per 234 esglaons per la qual s’accedeix al campanar de 70 metres d’altura. El campanar és de planta octogonal.
La Seu Vella conté restes de pintures murals gòtiques i d’escultura monumental. Bona part de les obres d’art existents es van espoliar després de la Guerra de Successió o bé van ser traslladades a nous emplaçaments. Un exemple de l’anterior el constitueix l’escultura Mare de Déu dels Fillols que, procedent de la Seu Vella, es troba avui a l’església de Sant Llorenç Màrtir.
Altres elements arquitectònics a destacar són la Porta dels Fillols, que va actuar com a entrada principal durant molts segles, i que és obra de Pere Coma. Les portes de Sant Berenguer, dels Fillols i de l’Anunciata són exemples de la que es denominaria Escola romànica de Lleida. No menys interessant és la gòtica Porta dels Apòstols, obra de Jordi Safont, i la construcció de la qual es va iniciar al segle XIV i va finalitzar al segle XV.
Castell de la Suda
Per sobre de la Seu es troba el castell de la Suda el nom de la qual, etimològicament, prové de l’àrab al-zuda, que significa el fort. Aquesta fortalesa era la residència del governador musulmà de Lareda i posteriorment, entre altres usos, actuaria de palau de Jaume I el Conqueridor i Pere IV el Cerimoniós, així com de polvorí. Les explosions que va patir el 1812 en la Guerra de la Independència (1808-1812) i en l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) suposarien la seva posterior desolació, encara que en els últims anys s’han realitzat algunes restauracions parcials.
Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. Estela Foto 1. Maria Rosa Ferré Foto 2. Santi Sanz Foto 3. Enric Foto 4. Breit
Deja una respuesta