Interior de la Seu Nova de la ciutat de Lleida / www.from.cat
La Seu Nova és l’actual Catedral de Lleida. Encara que d’estil barroc, la Seu Nova constitueix la primera mostra del neoclassicisme a Catalunya. En el transcurs de la Guerra de Successió, les tropes de Felip V van convertir la Seu Vella en una caserna i la litúrgia va passar a realitzar-se a l’església de Sant Llorenç. Finalitzada la contesa, les gestions realitzades per intentar recuperar la funció del culte resultarien infructuoses. Les autoritats eclesiàstiques van optar llavors per la construcció d’una nova catedral.
Escut dels Borbons en la Seu Nova (Lleida) (Lleida) / Zarateman
La nova Catedral de Santa Maria Assumpta, més coneguda pel nom de la Seu Nova, es va construir entre 1761 i 1790, si bé seria consagrada el 1781.
El finançament de les obres de construcció va ser possible gràcies al plàcet i les aportacions del rei Carles III, els mateixos fidels ilerdenses i el bisbe Joaquín Sánchez.
La catedral va ser projectada per Pedro Martín Cermeño, mentre que Francesco Sabatini i d’altres van dirigir les obres. El suport del monarca a la construcció de la catedral va ser reconegut amb la reproducció de l’escut dels Borbons en la part superior de la porta principal.
L’interior de la Seu Nova és bastant ampli (80 metres de llarg per 33 metres d’ample) i compta amb una planta de tres naus amb creuer i absis. Els arcs de mig punt estan suportats per una destacada columnata d’estil corinti.
Imatge de la Verge del Blau, de Jordi Safont / Indibil
El temple de la Seu Nova ha patit diferents espolis al llarg de la seva història i destruccions notables d’obres artístiques com és el cas del cor, obra de Lluís Bonifàs Massó, que va ser devastat el 1936 durant el transcurs de la Guerra Civil. Malgrat tot, la Seu Nova encara compta amb destacats elements artístics, entre els quals es troben vidrieres, pintures murals i ornaments litúrgics. Una important col·lecció d’art sacre pot contemplar-se en el Museu Capitular.
En la Seu Nova es veneren les imatges de la Mare de Déu del Blau [Verge del Morat] (s. XV), de l’escultor Jordi Safont, i de la Mare de Déu de Montserrat [Verge de Montserrat], de Josep Obiols. Aquesta última data de 1946 i va ser entronitzada el 1955. Es troba a l’altar dissenyat per Lluís Domènech, que compta amb pintures murals del mateix Obiols.
L’arxiu Capitular
L’arxiu Capitular de la Catedral de Lleida compte amb una biblioteca que alberga més de 13.000 volums i 16.000 pergamins i hi es considera com el més important arxiu eclesiàstic de tota Catalunya. Una de les seves obres més valuoses és la Bíblia de Lleida, el còdex monumental bíblic hispà més gran que es conserva.
Localització
s'està carregant el mapa - espereu...s
Deixa un comentari