L’església de Sant Llorenç és considerada el segon temple catòlic de Lleida després de la Seu Vella. D’estil romànic, però amb acabats gòtics, la seva construcció es va iniciar a finals del segle XII, si bé es van realitzar diferents ampliacions fins al segle XV. En la seva construcció inicial van participar artesans i escultors que treballaven amb el mestre de la Seu Vella, Pere de Coma.
L’església consta de tres naus de la mateixa altura amb tres absis. La nau central és d’estil romànic, amb tornada de canó, mentre que les dues naus laterals són gòtiques, amb coberta de creueria (imatge destacada). Durant el segle XV es van construir les capelles laterals i el campanar, que seria restaurat el 2002.
L’església de Sant Llorenç ha estat dues vegades seu catedralícia de Lleida. La primera, del període que transcorre entre la presa de la Seu Vella per les tropes borbòniques de Felip V (1714) fins a la consagració de la Seu Nova (1781). La segona, amb motiu dels treballs de reconstrucció de la Seu Nova, greument afectada en 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil, fins que l’actual Catedral de Lleida va tornar a obrir-se al culte en 1955.
L’església de Sant Llorenç conserva importants obres d’art gòtiques com els retaules de Sant Llorenç (d’autor anònim); els de Santa Úrsula (de Jaume Cascalls); Sant Pere (de Bartomeu de Robió) i Santa Llúcia (d’autor anònim). També acull obres del Museu Diocesà de Lleida, com l’escultura de la Mare de Déu dels Fillols, que procedeix de la Seu Vella, i el quadre la representació de Sant Blai que, amb el títol de Santa Maria de la Candelera, és atribuït al pintor Mateu Ferrer. Altres elements artístics a destacar són el sepulcre de Ramon de Tàrrega i la imatge del Sant Crist Trobat.
Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. Pol Mayer Foto 1. Pere López Foto 2. Pol Mayer Foto 3. Pol Mayer
Deja una respuesta