Breda
El terme municipal de Breda se situa a el vessant oriental del Montseny. Per la seva situació geogràfica, Breda en un destí ideal per als amants de la natura i les activitats a l’aire lliure a través de rutes de senderisme, bicicleta de muntanya i equitació, entre d’altres.
Amb una població de 3.842 habitants el 2022, l’agricultura i la ramaderia ocupen un pes important en l’economia local, tot i que la indústria terrissera manté la seva rellevància històrica.
Els orígens de Breda es remunten al Paleolític Mitjà (fa 70.000-80.000 anys). Concretament, s’ha trobat una eina de sílex als voltants de la riera de Breda. No obstant això, la primera aparició del topònim de Breda apareix en un document de l’any 878.
El nucli antic del municipi és un exemple d’arquitectura romànica que es va articular al voltant del monestir de Sant Salvador, obra de Bé Cultural d’Interès Nacional. La intervenció de Breda en la pràctica totalitat de conflictes com les guerres dels Segadors, de Successió i del Francès, les desamortitzacions i la Guerra Civil van malmetre el patrimoni medieval, que s’ha anat recuperant amb graduals restauracions.
A més a més del seu nucli antic, el municipi compta amb diferents punts d’interès com són el monestir de Sant Salvador (fundat el s. X), la Torre de l’Homenatge (torre medieval del s. XIV), el Parc de la Font del Lleó (parc natural amb una font i una cascada) i els gorgs de la Riera de Breda (amb diferents cascades i piscines naturals).
Un altre lloc d’interès a destacar és l’antiga església de Santa Maria (construïda entre el 878 i el 1038), de la qual només es conserva l’absis (s. XII) i part de les pintures murals originals. Arran de les desamortitzacions del s. XIX, l’edifici va esdevenir equipament públic i ara acull la seu del govern municipal i del museu municipal Josep Aragay.
Brunyola i Sant Martí Sapresa
Situat entre el massís de les Guilleries i la depressió gironina, el municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa és força muntanyós i tenia una població de 388 habitants el 2022. El seu emplaçament, en un entorn natural i privilegiat, propicia la pràctica del senderisme —hi ha nombroses rutes temàtiques—.
L’economia del municipi està fonamentada en l’agricultura i, a banda dels conreus de cereals, hortalisses, patates i farratges, l’activitat més destacada és la collita de l’avellana, fet que la converteix en un dels principals productors de la comarca. El municipi celebra cada any la Fira de l’Avellana des de l’any 1995.
A Brunyola i Sant Martí Sapresa s’han descobert jaciments paleolítics —inferior i mitja—, però no és fins a l’Alta Edtat Mitjana, i més concretament als s. VIII-X dC, quan apareixen els primers testimonis documentats sobre el municipi.
La situació del poble de Brunyola a dalt d’un turó —on hi és el castell de la localitat— permet gaudir d’unes singulars vistes panoràmiques de la comarca. El castell de Brunyola és una antiga fortalesa medieval i les seves dependències internes s’utilitzen com a dependències de l’Ajuntament de la localitat.
Al poble de Sant Martí Sapresa destaca l’església d’origen romànic de Sant Martí. El temple està documentat des del 1019 i es va renovar totalment a partir del s. XVIII. A Brunyola cal visitar l’església de Sant Fruitós —documentada el 1098—, així com les ermites de Sant Roma i Serrallonga.
Maçanet de la Selva
El municipi de Maçanet de la Selva es troba al sud de la comarca de la Selva, entre las aigües de les conques dels rius Tordera, Onyar i Ter. El seu entorn muntanyós i el clima suau possibiliten les passejades pels seus voltants, ja sigui a peu com en bicicleta.
La població del municipi era de 7.572 habitants el 2022 i el topònim de Maçanet de la Selva apareix documentat el 911 en una venda de propietats del comtat de Girona. Maçanet compta amb jaciments arqueològics del paleolític inferior i mitjà. També s’han trobat restes de cultura ibèrica (s. IV-II aC) i de l’època romana.
Fins ben entrat el segle passat, amb la construcció de polígons industrials, l’economia del municipi era bàsicament agrícola. En les darreres dècades del segle passat es va urbanitzar bona part del municipi amb la creació d’urbanitzacions destinades a segona residència.
Al nucli antic de Maçanet s’hi troben cases amb elements gòtics, entre les quals destaca Ca l’Orenç —situada a la plaça de l’Església—. A la mateixa esplanada hi ha l’església romànica de Sant Llorenç (s. XII), que encara manté el seu absis original.
Altres llocs d’interès del municipi són les runes de l’antic monestir de Valldemaria (s. XII), les restes del castell de Torcafelló (construït el 1106), així com la torre circular de Cartellà (construïda el 1213), entre d’altres.
Tossa de Mar
El municipi de Tossa ofereix un perfecte equilibri entre la muntanya i el mar, el que propicia que sigui un nucli atractiu pels visitants durant tot l’any. Amb una població de 5.956 habitants el 2022, el municipi és dins l’espai natural del massís de les Cadiretes i el seu litoral —accidentat i amb petites cales— és característic de la Costa Brava.
Documentat el 966, Tossa ha tingut població des del paleolític i l’època del domini romà és present a la vil·la dels Ametllers, situada dins del nucli urbà. El nucli antic o vila vella sorgí a l’edat mitjana i destaca el seu recinte emmurallat (s. XII i XIV).
Els serveis són el principal sector d’activitat econòmica del municipi per l’empenta del turisme i l’expansió de les segones residències.
Els amants del senderisme compten amb diferents rutes de muntanya o els camins de ronda, pel litoral, i els practicants de BTT tenen tres rutes especialment dissenyades amb un alt nivell de dificultat.
Deixant de banda l’entorn natural, Tossa de Mar presenta interessants llocs d’interès arquitectònic com són l’abans esmentada muralla, la capella de la Verge dels Socors (s. XVI), el seu Museu Municipal —amb mosaics romans i el quadre El violinista celeste (1934), de Marc Chagall—, així com la casa Sans, edifici modernista dissenyat per Antoni de Falguera.
En el procés d’internalització del turisme a Tossa de Mar va tenir un paper destacat el rodatge i exhibició de la pel·lícula Pandora i l’holandès errant amb l’actriu Ava Gardner —qui té una estàtua a la localitat— com a rol principal.
Deixa un comentari