Call és el nom que rebien els barris jueus a la Catalunya medieval. El Call de Girona és un dels millors barris jueus conservats d’Europa.
Els jueus van arribar a Girona a finals del segle IX i es van establir en els voltants de la catedral. L’any 898 hi havia un total de 25 famílies i van arribar a representar prop del 10% de la població total de Girona fins a la seva expulsió de la ciutat al juliol de 1492 per l’execució del decret dels Reis Catòlics.
El Call ja estava ben definit en la segona meitat del segle XII i va incrementar la seva població amb l’arribada de jueus procedents dels territoris francesos amb les diferents expulsions esdevingudes al segle XIV.
A l’agost de 1391 es va produir una matança i saqueig del Call de Girona per part de cristians, seguint l’estela iniciada en altres ciutats com Sevilla, Mallorca i Barcelona. El conflicte no es resoldria fins a gairebé un any després amb la intervenció reial.
Les accions de pressió dels cristians contra la comunitat jueva i els seus interessos es van mantenir al llarg del segle XV. Tot això va derivar en el declivi de la població del Call fins a arribar a 1492, quan la comunitat jueva amb prou feines estava constituïda per uns 400 membres.
La comunitat jueva va jugar un paper clau en el desenvolupament econòmic i comercial de la ciutat al llarg dels pràcticament sis segles de presència continuada. El Call de Girona també va ser un important focus cultural. Va albergar l’escola de càbala més important d’Occident del segle XI al XII. Una de les figures més rellevants del Call de Girona va ser Mosse ben Nahman, conegut com a Bonastruc ça Porta, destacat poeta, filòsof i exegeta. Altres personalitats destacades van ser pensadors com Jacob ben Sehet Gerondi, el poeta Mesuam ben Selomó de Piera o els filòsofs Ezra ben Salomo i Azriel de Giron.
En les últimes dècades s’ha impulsat la recuperació de l’herència jueva a Girona amb la constitució del Patronat Call de Girona. Aquest organisme municipal de caràcter autònom està constituït pel mateix Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.
La seu del patronat s’ubica al Centre Bonastruc ça Porta, que també acull el Museu d’Història dels Jueus, l’Institut d’Estudis Nahmànides, així com les dependències administratives de la Xarxa de Jueries d’Espanya..
Fotos sota llcència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. Olybrius Foto 1. Jose Maria Miñarro Vivancos Foto 2. dr_zoiberg Foto 3. Olybrius Foto 4. Enric
Deixa un comentari