El Diumenge de Resurrecció o Diumenge de Pasqua marca la fi de la Setmana Santa. Encara que en nombroses localitats se celebren processons per commemorar la resurrecció de Crist (un dels principals dogmes de la fe cristiana), en un important nombre de municipis catalans aquest festeig s’articula al voltant de les caramelles.
Les caramelles són cançons l’origen documentat de les quals es remunta al segle XVI i principalment circumscrita a l’àmbit rural català. Inicialment les seves lletres tenien un eminent caràcter religiós, similar al dels goigs. Grups de cantaires, amb acompanyament musical, es dedicaven a recórrer masies i petits nuclis campestres donant a conèixer la bona nova. Com a pagament a les seves actuacions, els interprets eren obsequiats amb productes bàsics com a ous, embotits i també diners.
Les caramelles van rebre un important impuls al segle XIX gràcies a la irrupció del moviment del cant coral a Catalunya promogut per la figura de Josep Anselm Clavé i, amb ell, les caramelles es van estendre a les ciutats.
Avui dia, les cançons de caramelles ja no són exclusivament de temàtica religiosa, sinó que també han incorporat diferents ritmes musicals i balls. Amb el pas del temps, les lletres tampoc se cenyeixen únicament a l’àmbit de la devoció i no és estrany sentir composicions amb referències crítiques o satíriques, siguin de l’àmbit nacional o local.
La capital de les caramelles
La localitat de Súria (Barcelona), recorreguda per les aigües del riu Cardener, destaca entre totes les poblacions on se celebren caramellas a Catalunya. Aquest municipi miner de la comarca del Bages és considerat com la capital de les caramelles pel seu arrelament, el nombre de participants —més de 900 entre cantants i ballarins, agrupats en vuit grups o entitats— així com per l’espectacularitat dels seus balls i el seu caràcter intergeneracional (membres de totes les edats). Per tot això, Les Caramellas de Súria tenen el reconeixement oficial de Festa d’Interès Tradicional per part de la Generalitat de Catalunya.
El programa d’activitats de Les Caramelles de Súria arrenca amb l’inici de la Setmana Santa (del 2 al 9 d’abril, el 2023); no obstant això, els dies principals de la festa són Dissabte de Glòria (8 d’abril) i Diumenge de Pasqua (9 d’abril).
A Les Caramelles de Súria hi participen les següents entitats: Tro Gros, La Llanterna, Juvenil del Foment Cultural, Grans de l’Agrupació Sardanista, Infantil de l’Agrupació Sardanista, Infantil del Foment Cultural, Altatxu i Coral Sòrissons.
Durant la tarda del Dissabte de Glòria, les entitats de caramelles realitzen les seves actuacions en diferents nuclis rurals del municipi, especialment en masies. Ja a la nit, a les 21:30 h, el pavelló municipal d’esports acull una gran trobada de totes les entitats, acte que finalitza amb l’actuació dels castellers locals, Els Salats, i la interpretació conjunta del Cant del Poble (música d’Amadeu Vives i lletra de Josep Maria de Sagarra).
Les Caramelles de Súria continuen durant el matí (de 9.00 a 14.30 h) del Diumenge de Resurrecció amb les actuacions de les entitats a la plaça Major del nucli antic del Poble Vell, els carrers del centre urbà (convertides en illes de vianants) i la cèntrica i àmplia plaça de Sant Joan, lloc on se celebrarà la clausura de la festa amb la intervenció de les associacions participants.
El Poble Vell
Al municipi de Súria hi destaca el barri del Poble Vell. Aquest nucli històric antic forma part del catàleg del Patrimoni Artístic Monumental de Catalunya i en el més alt destaquen el castell, els orígens del qual es remunten al segle X, i l’església de la Mare de Déu del Roser [Virgen del Rosario, en castellà].
Els carrers del Poble Vell amb els seus arcs, porxos i les seves cases amb façanes de pedra mantenen l’aspecte d’un petit poble medieval. Aquest escenari confereix una atmosfera ideal per albergar la Fira Medieval d’Oficis que, amb caràcter anual, se celebra cada mes de novembre.
Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. Membres del Foment Cultural de Súria cantant caramelles / © Lluís Ratera
Deixa un comentari