En els seus orígens, la Rambla de Barcelona era una riera que arribava fins al mar just al costat de la muralla medieval del segle XIII. Quan un segle més tard es va construir una altra muralla que englobava al barri del Raval i la primera esmentada perdre el seu paper defensiu, es van començar a construir al costat del seu llit convents, escoles i hospitals, encara que no va ser fins al segle XVIII, amb l’enderroc de aquesta muralla i la cobertura de la riera, que neix pròpiament com a passeig i es construeixen els primers palaus i cases alineades que defineixen una avinguda àmplia amb arbres i fonts i es converteix en un dels principals eixos del comerç i la diversió de la ciutat.
La configuració actual
Durant el segle XIX i principis del XX, amb la renovació general de les façanes i la construcció de palaus, teatres i monuments aconsegueix la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies on es poden veure, passejant de dalt a baix, entre quioscos de premsa o de flors i estàtues humanes, la Font de Canaletes, de ferro del segle XIX amb quatre canelles i coronada per un fanal de quatre llums, on es reuneixen els aficionats del FC Barcelona per celebrar els seus èxits esportius (explica la llegenda que qui beu de la seva aigua tornarà a visitar Barcelona); Palau Moja, d’estil neoclàssic de 1774 edificat en el lloc que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de la muralla medieval (en els seus baixos hi ha una sala d’exposicions); l’Església de Betlem, exemple notable d’església barroca (1680-1732), de nau única i columnes salomòniques en la seva façana principal; la Font de la Portaferrissa, original de 1860 amb un plafó de ceràmica de 1959 que explica la seva història; al Palau de la Virreina, d’estil barroc del segle XVIII amb dos espais expositius dedicats a les avantguardes artístiques de la imatge; el Pla de l’Os, també conegut com Pla de la Boqueria, el paviment està ornamentat amb un mosaic monumental de Joan Miró; la Casa Bruno Cuadros, edifici de 1858 completament remodelat el 1883 per Josep Vilaseca amb unes originals façanes de referències orientalistes amb un meravellós drac xinès que sosté un fanal de ferro amb un paraigua; la Font del Pla de la Boqueria, que el 1830 va substituir a una altra més antiga i que té un gran escut de Barcelona amb els atributs d’Hèrcules;la Pastisseria Escribà, que conserva la magnífica decoració modernista de 1902 de l’antiga Casa Figueras; el famós Cafè de l’Òpera, l’origen es remunta a una xocolateria de mitjans del segle XIX i manté elements decoratius de l’època; al Museu de Cera, en un edifici d’aire renaixentista on reviuen les figures més prominents de la història (la seva cafeteria és un meravellós Bosc de les Fades); o, ja a prop del mar, l’Arts Santa Mònica, un antic convent dels agustins (1626) convertit en sala d’art contemporani.
Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indiqui el contrari. Imatge destacada. www.from.cat Galeria 1. www.from.cat Galeria 2. www.from.cat
Deja una respuesta