El 1906, Antoni Gaudí, en plena maduresa creativa, va projectar la seva obra civil més personal davant la incomprensió de la societat barcelonina en general, que va batejar de manera despectiva com pedrera (pedrera) per les formes naturalistes de la seva façana, una autèntica escultura arquitectònica de volums ondulants que evoca un onatge de pedra amb unes agosarades baranes de ferro que suggereixen pasterades d’algues o l’escuma de les ones.
Vista parcial d’un dels balcons i xemeneies de la Pedrera (Barcelona) / © Santi Sanz
La Pedrera es considera avui un projecte clau en què Gaudí es va permetre el luxe de trencar amb la tradició constructiva i es va atrevir a plantejar un gran immoble de sis plantes més soterrani i golfes a base d’una estructura revolucionària de pilars i bigues de ferro gràcies a la qual podia prescindir de les parets de càrrega. Aquesta circumstància li permetia adaptar la distribució interior de cada pis a les necessitats del veí, avançant-se al concepte de planta lliure que van encunyar dues dècades després dels racionalistes.
La Pedrera es considera avui un projecte clau en què Gaudí es va permetre el luxe de trencar amb la tradició constructiva i es va atrevir a plantejar un gran immoble de sis plantes més soterrani i golfes a base d’una estructura revolucionària de pilars i bigues de ferro gràcies a la qual podia prescindir de les parets de càrrega. Aquesta circumstància li permetia adaptar la distribució interior de cada pis a les necessitats del veí, avançant-se al concepte de planta lliure que van encunyar dues dècades després dels racionalistes. Vista del pati de llums de la Pedrera (Barcelona) / © José Luiz Bernardes Ribeiro Actualment, bona part de l’edifici està dedicat a centre cultural. L’Espai Gaudí, a les golfes -una planta contínua coberta per 270 arcs catenaris fets exclusivament de maó- es mostren les investigacions i els secrets de l’arquitecte. Els pisos restaurats despleguen el seu ventall de treballs en guix, fusta i ferro. Però la sorpresa de l’edifici espera en el seu terrat, un espai invisible des del carrer que els arquitectes amb prou feines solen tenir en compte i que Gaudí va convertir en un escenari gairebé oníric, ple de formes, textures i brillantors diversos, un autèntic bosc de xemeneies escultòriques. L’originalitat no s’ha de cercar, perquè llavors és extravagància. s'està carregant el mapa - espereu...sAmb la Pedrera, Gaudí es permet el luxe de trencar amb la tradició constructiva
[/vc_column_text]
-Antoni Gaudí-Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indique el contrari.
Imatge destacada. www.from.cat
Galeria fotogràfica. www.from.cat
Foto 1. www.from.cat
Foto 2. José Luiz Bernardes Ribeiro
Localització
Deixa un comentari