La Casa Batlló. Un somriure arquitectònic.

 

Una simple reforma de façana, distribució d’envans i ampliació del pati de llums d’un edifici construït el 1875, va donar lloc a Gaudí per a realitzar una de les seves més poètiques i inspirades composicions artístiques. El resultat: la Casa Batlló. Una pedra llançada a un estany ple de nenúfars florits produiria el mateix efecte que la façana principal de la Casa Batlló, d’ondulada superfície recoberta de cercles policroms de ceràmica vidriada i fragments de vidres trencats de diferents colors, l’exacta col·locació dirigir Gaudí personalment des del carrer.

 

 

Les dobles golfes que culminen la façana té alhora caràcter animalístic i llegendari, havent proporcionat a la imaginació de la gent les més desgavellades interpretacions sobre un suposat drac en lluita contra Sant Jordi, tot i que al sant no se li veu per enlloc, en tant que en una torreta cilíndrica, que amaga una escala de cargol, apareixen ben clars els anagrames de Jesús, Maria i Josep, en ceràmica vidriada de color d’ivori, amb l’especial cal·ligrafia gaudiniana, disposats helicoïdalment sota d’una creu de quatre braços de ceràmica mallorquina. Símbol per tant de la Sagrada Família i no de Sant Jordi.

La façana del pis principal, que va ser l’habitatge de la família Batlló, és de pedra arenisca llaurada amb mogudes formes, sostingudes per primes columnes de motius vegetals i compta, a més, amb l’elegant fusteria dels finestrals i els vitralls emplomats de vius colors, disposades de forma guerxa. L’alegria que transcendeix aquest projecte té també clara expressió en la brillant i policroma façana posterior adornada amb múltiples flors de ceràmica trossejada, que li confereixen un aire ingenu i alegre el mateix que a les xemeneies del terrat i en l’harmonia cromàtica del pati de llums, revestit de rajoles de tons diferents més foscos com més amunt estan. Si d’alguna manera s’hagués de definir la Casa Batlló seria dient que es tracta d’un somriure arquitectònic, d’una explosió de plaer compositiu de qui es troba en ple domini del seu propi i personal estil, que li permet deslligar-se d’esquemes preexistents.

‘La casa dels badalls’

Les obres realitzades entre 1904 i 1906 van consistir a eixamplar el pati interior, canviar totalment la part baixa de la façana principal, reformar l’aspecte de les façanes principal i posterior, coronar el principal amb el doble golfes d’arcs catenàrics i tauler paredat de maó. Les golfes està recobert en la part del terrat amb rajola policrom trossejat i en la part del carrer amb teules d’escata de peix de canviants colors, coronades per una espècie d’espinada de peces gairebé esfèriques i altres de forma de mitja canya de diferents colors que, d’una punta a l’altra del carener, presenta tons grocs, verds i blaus. Per a les baranes dels balcons de ferro colat es va fer un model a mida natural de guix en els tallers de la Sagrada Família, que va passar després al fonedor. Aquest ampit repetit set vegades, més un altre de més gran a la terrasseta del quart pis, es fixen en el mur mitjançant tan sols dos ancoratges, estant tota la barana en voladís sense donar suport a la llosa del balcó, que és de pedra arenisca esculturada. A les terrasses hi ha balustres de marbre blanc de Carrara, de forma també helicoïdal. Les columnes de pedra de Montjuïc de la planta baixa, les del pis principal i les de les dues tribunes del pis primer, van ser objecte d’estudi sobre maquetes de guix per perfilar les esveltes formes òssies decorades amb elements vegetals. El resultat va ser de cinc buits que semblen boques, que va determinar el qualificatiu popular de «Casa dels badalls» a l’edifici.

 

 

El pati es cobreix amb una claraboia a dos vessants sostinguda amb arcs parabòlics de ferro laminat. Aquesta última planta va ser inicialment per a serveis i safareigs però, el 1983, es va restaurar les golfes inferior convertint-lo en un petit museu. La resta de la planta accessible des de 1998 en perllongar l’ascensor situat al pati i és visitable turísticament com a avantsala del recorregut pel terrat on es poden veure les policromes xemeneies.

En la restauració de 1991 el menjador va recuperar el seu aspecte original, a falta de la taula, cadires i bancs que van ser adquirits per Amics de Gaudí i estan ara a la Casa Museu Gaudí del Park Güell.

 

Cal observar el que es fa usualment i intentar millorar-lo.

-Antoni Gaudí-

Fotos sota llicència de Creative Commons tret que s'indique el contrari.
Imatge destacada. www.from.cat
Foto 1. www.from.cat
Foto 2. Michael Stallbaum
Foto 3. Francois Lagunas

Localització