El Park Güell. El reflex de la natura.

 

Don Eusebi Güell va comprar en 1899 un terreny a la vila de Gràcia, a la zona del barri de la Salut, terreny conegut com a Can Muntaner de Dalt o també la Muntanya Pelada, nom que van posar els monjos Jerònims del monestir de la Vall d’Hebron en record del Gòlgota o lloc de la crucifixió de Crist.

Güell va escollir aquest terreny, fins llavors propietat del marquès de Marianao, per la seva semblança topogràfica amb la ciutat grega de Delfos, on se celebraven les festes poètiques en honor d’Apol·lo. Al peu de la muntanya Parnàs hi havia el temple dòric d’Apol·lo en l’òmfal del qual va enterrar el déu solar al drac maligne Pitó, que es va convertir en protector de les aigües subterrànies que afloraven en les fonts termals de Cassotis, Delfusa i Castalia, proporcionant inspiració a les sibil·les o profetesses. Güell va voler unir aquest simbolisme de la cultura hel·lènica al sentit cristià i nacionalista de Catalunya.

 

Al Park Güell hi ha la Sala Hipòstila d’ordre dòric, únic cas en què Gaudí va utilitzar ordres clàssics, el drac Pitó que escup l’aigua del sobreeixidor de la cisterna sota del temple, el trípode des d’on les sibil·les llançaven els seus oracles i la font d’aigua ferruginosa, que es va vendre embotellada amb el nom d’Aigua Sarva. El cristianisme és present al Calvari, la capella de la casa Güell, el Rosari els comptes són boles de pedra als costats dels camins i les creus en els pavellons d’entrada. A la meitat de l’escala, un mosaic ceràmic amb els quatre pals de la bandera catalana dóna fe de l’entroncament de la Catalunya cristiana amb la cultura clàssica grega, inspiradora de la Renaixença.

 

 

Mereix especial atenció el serpentejant banc que tanca la plaça i en el qual Josep Maria Jujol va realitzar una obra de desbordant imaginació, on el collage de trencadís de ceràmica i vidre arriba a la seva màxima expressió.

També destaquen les exquisides solucions dels viaductes, els enrajolats de ceràmica trossejada o les sàvies solucions de les conduccions d’aigua que Gaudí va resoldre de manera summament intel·ligent. Propietat municipal des de 1923, monument nacional en 1969 i patrimoni de la Humanitat des de 1984. Aquest projecte de ciutat jardí iniciat el 1900 a la zona alta de Barcelona va fracassar en el seu intent de veure edificades 60 habitatges aïllats. A causa de la llunyania del centre urbà i a les restrictives condicions imposades per Güell a la venda dels solars, només es van arribar a habitar tres edificis.

 

L’arquitecte del futur es basarà en la imitació de la naturalesa, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes.
-Antoni Gaudí-

Fotos sota llicència de Creative Commons tret de que s'indiqui el contrari.
Imatge destacada. Public domain
Foto 1. Canaan
Foto 2. Bautsch
Foto 3. Alex Proimos

Localització